Testimonis

LA GLÒRIA, LA LAURA I LA CÈLIA

"Era el 2006 i la meva filla Laura tenia prop d’un any. Jo treballava i la Laura no anava a l’escola bressol. Un dia, a la botiga de sota casa vaig llegir la publicitat d’un cartell de la Caseta. Les paraules que vaig llegir em van ressonar amb allò que estava buscant. Vam començar La Caseta el setembre del 2006 en un grup de tarda que es trobava un cop a la setmana de 5 a 7. Les dues educadores, la Belén i la Clara, ens van fer una acollidora rebuda a la Laura i a mi. Érem deu famílies. Majoritàriament mares, algun pare també,  amb els seus fills o filles entre 0 i 3 anys, que no anaven a l’escola bressol. Famílies amb ganes de conèixer altres famílies. Famílies amb ganes de que els nostres fills compartissin una estona amb altres nens o que senzillament s’observessin o sabessin que hi havia altres nens jugant en el mateix espai. Famílies amb ganes d’acompanyar els seus fills en el joc o en la relació amb els altres. Famílies amb ganes de compartir l’experiència de la maternitat i la paternitat. Famílies amb ganes de sentir-nos acompanyants d’altres famílies i amb el suport de professionals. El curs va anar passant. La Laura gaudia de La Caseta. Jo també. Esperàvem amb il-lusió la tarda de la Caseta. I així van passar dos cursos. Hi va haver coses que van anar canviant, més grups de famílies, dos dies per setmana de la Caseta, més dinàmiques proposades pels educadors, alguns educadors van canviar... Amb el temps, l’essència de la Caseta, cada vegada es consolidava més. Jo hi va haver una temporada que no hi podia anar i la Laura anava a la Caseta amb la seva cangur, la Teresa. La Laura va començar l’escola als tres anys, amb l’experiència de La Caseta que li va servir per afrontar la nova etapa. Jo, com a mare, em vaig emportar molta riquesa dels educadors i de la resta de famílies.

Quan La Laura ja estava a la seva fase final de La Caseta, vaig tenir una altra filla: la Cèlia. El primer any de la Cèlia, ens el vam passar a casa. El setembre del 2009, quan la Cèlia i jo volíem començar la Caseta, van dir-nos que l’Ajuntament no podia pagar més aquest servei, però que ens deixava l’espai de la Caseta amb tot el seu material, perquè continuéssim. Les famílies interessades, vam continuar informalment i regularment, les trobades. La rutina de la Caseta ens encantava i la vam continuar fent. Ens encantava l’hora de que els nens i nenes s’asseien a taula per oferir-los una galeta i un got d’aigua, o quan ens asseiem en rotllana per cantar les cançons de tancament. Amb el temps, la nova Caseta s’ha consolidat i ens hem formalitzat en associació.

La Cèlia i jo hem gaudit de tres anys de Caseta. Per nosaltres, la Caseta és un espai  ple de records: la corona d’aniversari, el “clinc” del piano, l’orgull i la vergonya de sortir davant de tots a penjar la foto, les cançons, els pastissos o galetes d’alguna estupenda cuinera marroquina, les baixades pel tobogan-elefant...

Per les meves filles, la Caseta ha estat estat, una base per iniciar-se en la relació amb els altres nens i nenes, de jugar soles o amb companyia mentre jo era allà, d’observar els altres i acostar-s’hi si així ho creien. Per mi, la Caseta, ha estat un espai on durant anys he gaudit de compartir amb les meves filles, he escoltat i he compartit, he après, he fet grans amistats que han perdurat en el temps.

Gràcies a tots per aquesta iniciativa: als educadors i promotors d’aquesta proposta, a l’Ajuntament de Vic per proporcionar-nos l’espai i a les famílies que han participat en el passat i que estan participant en l’actualitat, que s’han engrescat en aquest projecte tan simple i tan ric alhora. La Caseta, un projecte obert a qui hi estigui interessat, que funciona pràcticament sense diners, i es basa amb la gran intenció de FER XARXA ENTRE TOTS, ACOMPANYANT ELS NOSTRES FILLS I FILLES EN EL SEU PROCÉS DE CREIXEMENT I DESCOBRIMENT I ACOMPANYANT-NOS ELS ADULTS EN EL NOSTRE PROCÉS DE MATERNITAT I PATERNITAT."


LA MONTSE I L'ARIADNA:

"Vam començar a anar a la Caseta de Maduixa l'abril del 2008 quan la meva filla tenia 4 mesos.

Jo sóc la Montse, mare de l'Ariadna que avui té 4 anys i mig. Vivim a Vic i hi podíem anar a peu o en bicicleta i de més gran en autobús que era fer una petita excursió per a nosaltres. Admiro a les famílies que feien i encara fan l'esforç de desplaçar-se d'hora al matí des de lluny.

Per aquells dies, jo com a mare primerenca necessitava amb urgència sortir al carrer i trobar-me amb mares que estiguessin com jo. Per sort vaig descobrir la Caseta i m'hi vaig acostar. L'Ariadna tant petitona es passava el matí al pit, dormint, als meus braços o estirada en una manteta... no interactuava, encara, ni tenia la necessitat de relacionar-se ni socialitzar-se, però jo si, i molt.

Mentre duia la meva filla a coll escoltava les altres mares i m'enriquia de les seves experiències, com que l'Ariadna era la més petitona i amb diferència les altres mares em portaven avantatge i jo m'aprofitava a escoltar, fer preguntes, llegir llibres recomanats, pediatres, ... i un munt de dubtes que per aquells dies vivia. Després amb el pas dels dies i dels anys jo vaig passar a ser una d'aquestes mares una mica més sàvies, només una  mica, mica més que elles i he pogut ser escoltada per d'altres mares que venien al darrera.

A la Caseta hem fet moltes amistats que encara avui conservem: l'Eva i en Tristany, la Glòria i la Cèlia, l'Alba i la Maria, ... i d'altres més que si no ens veiem tant sovint quan ens trobem pel carrer ens estarrufem mirant els canvis dels nostres fills i recordant amb nostàlgia aquells dies tant dolços del nostre pas per la Caseta. De la Caseta podria esciure un munt de coses però com que ha de ser molt resumidet diré  que em va agradar molt la Llibreta Viatgera. M'agradava escriure de mi, de nosaltres  i de saber molt més de les altres famílies que escribien cosetes més íntimes de casa seva. Recordo llegir i rellegir els escrits quan tenia la meva petita al pit, tard a la matinada. I de com de diferent em mirava  llavors aquella família que havia escrit cosetes del seu dia a dia.

Podria dir molt més, però el missatge és transmetre la riquesa d'haver-la gaudit. Recomano a les famílies que no porten els seus nens a les llars d'infants o que decideixen escolaritzar-los més tard que s'arribin fins a l'espai i els garantizo que s'hi quedaran. També animo als avis, tiets o cangurs que vagin amb la canalleta i regalin als nens i a ells mateixos una estoneta d'estar allà, de compartir si es vol, de riure i cantar i passar-ho bé. Fer un dia diferent i esperar que arribi amb il.lusió i impaciència com fèiem nosaltres.

Gràcies a totes les famílies que hem passat, per fer-ho possible i gràcies també a les que hi són ara per agafar el relleu amb tantes ganes i fer una Caseta tant acollidora i fantàstica.

Sóc molt afortunda. Gràcies Ariadna per haver-m'hi dut."

L'ALBA I LA MARIA

"Nosaltres vam conèixer la Caseta durant el 2010 a través del grup de criança d'Hostalets per l'Agnès C. que ens n'havia parlat molt admirada. La Maria era petitona encara com per sociabilitzar-se però jo necessitava urgentment trobar algú amb qui compartir la maternitat. I la veritat és que no només vaig trobar algú amb qui compartir sinó que vaig trobar el que avui dia són les meves amigues, i la gent amb qui puc comptar. Personalment aquest espai, aquest ambient, la complicitat, l'intercanvi, les mirades,... em van "salvar" d'alguna manera, em van ajudar a retrobar-me a mi com a dona, més enllà de la mare que sóc. La Maria va anar creixent i es va anar interessant per els materials, els jocs, els nens amb qui compartiem. Va ser òptim doncs per la seva sociabilització i per crear bons vincles amb personetes del seu mateix "tamany". Un espai ben important per les dues, de moment, durant aquests gairebé tres anys. Dilluns, dimarts, dimecres, dijous... cada dia de la setmana em preguntava si ja erem divendres per poder anar a La Caseta. Li encantava! I tot i que ens haviem de desplaçar de poble i que no sempre es dónava de manera fluïda, valia la pena només pel que allà compartíem, pel que allà recollíem! Ara als 3 anys hem escolaritzat i de moment hem fet una parada, però d'aquí a 3 mesos seré mare de nou, i tinc ganes de seguir involucrada en el projecte! Ens hi veiem?!"