"Mare i filla: una estoneta de quotidianitat a través de poemes infantils de diferents autors acompanyats amb la guitarra."
Laura i Nara
Dins l'horari de trobada de la caseta, aquest divendres 14 de desembre!
dimecres, 12 de desembre del 2012
divendres, 9 de novembre del 2012
LA EDUCACIÓN PROHIBIDA
Espai Familiar La Caseta organitzem una tertúlia sobre la pel·lícula la “educación prohibida”.
Degut a la llargada de la pel·lícula es realitzaran dues sessions:
1a sessió:
Divendres 9 de Novembre a les 3 de la tarda.
Passarem 1,07h de peli i seguidament farem la tertúlia.
2a sessió:
Divendres 23 de Novembre a les 3 de la tarda.
Passarem 1,08h de peli i seguidament farem la tertúlia.
Ens trobareu a Pg/ de la
Generalitat, 46 de Vic, l'actual espai ETC. L'entrada és lliure, però
agrairem prèvia inscripció en aquesta adreça electronica (espaifamiliarlacaseta@gmail.
Us convidem a participar-hi! I us agrairem la màxima difusió de la tertúlia.
Us passem informació i links de la pel·lícula:
dimarts, 9 d’octubre del 2012
MOMENT DE LA TROBADA
A cada trobada fem un cercle en el que es canten tres cançons tradicionals catalanes. A través d'un objecte infantil els nens endevinen la cançó que cantarem, entre tots, abans d'acomiadar-nos. Una eina d'identifiació de la cultura ideal per a la reconeixença de la nostra identitat i ideal per a la integració.
"...Passiu bé i moltes gràcies..." és la cançó que dia rera dia, setmana a setmana, any rera any, tanca les trobades.
TESTIMONIS
LA MONTSE I L'ARIADNA
Vam començar a anar a la Caseta de Maduixa l'abril del 2008 quan la meva filla tenia 4 mesos.
Vam començar a anar a la Caseta de Maduixa l'abril del 2008 quan la meva filla tenia 4 mesos.
Jo sóc la Montse, mare de l'Ariadna que avui té 4 anys i mig. Vivim
a Vic i hi podíem anar a peu o en bicicleta i de més gran en autobús
que era fer una petita excurció per a nosaltres. Admiro a les famílies
que feien i encara fan l'esforç de desplaçar-se d'hora al matí des de
lluny.
Per aquells dies, jo com a mare primrenca necessitava amb urgència
sortir al carrer i trobar-me amb mares que estiguessin com jo. Per sort
vaig descobrir la Caseta i m'hi vaig acostar. L'Ariadna tant petitona es
passava el matí al pit, dormint, als meus braços o estirada en una
manteta... no interactuava, encara, ni tenia la necessitat de
relacionar-se ni socialitzar-se, però jo sí, i molt.
Mentre duia la meva filla a coll escoltava les altres mares i
m'enriquia de les seves experiències, com que l'Ariadna era la més
petitona i amb diferència les altres mares em portaven avantatge i jo
m'aprofitava a escoltar, fer preguntes, llegir llibres recomanats,
pediatres, ... i un munt de dubtes que per aquells dies vivia. Després
amb el pas dels dies i dels anys jo vaig passar a ser una d'aquestes
mares una mica més sàvies, només una mica , mica més que elles i he
pogut ser escoltada per d'altres mares que venien al darrera.
A la Caseta hem fet moltes amistats que encara avui conservem:
l'Eva i en Tristany, la Glòria i la Cèlia, l'Alba i la Maria, ... i
d'altres més que si no ens veiem tant sovint quan ens trobem pel carrer
ens estarrufem mirant els canvis dels nostres fills i recordant amb
nostàlgia aquells dies tant dolços del nostre pas per la Caseta. De la
Caseta podria esciure un munt de coses però com que ha de ser molt
resumidet diré que em va agradar molt la Llibreta Viatgera. M'agradava
escriure de mi, de nosaltres i de saber molt més de les altres
famílies que escribien cosetes més íntimes de casa seva. Recordo llegir i
rellegir els escrits quan tenia la meva petita al pit, tard a la
matinada. I de com de diferent em mirava llavors aquella família que
havia escrit cosetes del seu dia a dia.
Podria dir molt més, però el missatge és transmetre la riquesa d'haver-la
gaudit. Recomano a les famílies que no porten els seus nens a les llars
d'infants o que decideixen escolaritzar-los més tard que s'arribin fins
a l'espai i els garantizo que s'hi quedaran. També animo als avis,
tiets o cangurs que vagin amb la canalleta i regalin als nens i a ells
mateixos una estoneta d'estar allà, de compartir si es vol, de riure i
cantar i passar-ho bé. Fer un dia diferent i esperar que arribi amb il.lusió i impaciència com feiem nosaltres.
Gràcies a totes les famílies que hem passat, per fer-ho possible i
gràcies també a les que hi són ara per agafar el relleu amb tantes ganes
i fer una Caseta tant acollidora i fantàstica.
Sóc molt afortunda. Gràcies Ariadna per haver-m'hi dut.
dijous, 4 d’octubre del 2012
TESTIMONIS
LA GLÒRIA, LA LAURA I LA CÈLIA
Era el 2006
i la meva filla Laura tenia prop d’un any. Jo treballava i la Laura no anava a
l’escola bressol. Un dia, a la botiga de sota casa vaig llegir la publicitat
d’un cartell de la Caseta. Les paraules que vaig llegir em van ressonar amb
allò que estava buscant. Vam començar La Caseta el setembre del 2006 en un grup
de tarda que es trobava un cop a la setmana de 5 a 7. Les dues educadores, la
Belén i la Clara, ens van fer una acollidora rebuda a la Laura i a mi. Érem deu
famílies. Majoritàriament mares, algun pare també, amb els seus fills o filles entre 0 i 3 anys,
que no anaven a l’escola bressol. Famílies amb ganes de conèixer altres
famílies. Famílies amb ganes de que els nostres fills compartissin una estona
amb altres nens o que senzillament s’observessin o sabessin que hi havia altres
nens jugant en el mateix espai. Famílies amb ganes d’acompanyar els seus fills
en el joc o en la relació amb els altres. Famílies amb ganes de compartir
l’experiència de la maternitat i la paternitat. Famílies amb ganes de sentir-nos
acompanyants d’altres famílies i amb el suport de professionals. El curs va
anar passant. La Laura gaudia de La Caseta. Jo també. Esperàvem amb il-lusió la
tarda de la Caseta. I així van passar dos cursos. Hi va haver coses que van
anar canviant, més grups de famílies, dos dies per setmana de la Caseta, més
dinàmiques proposades pels educadors, alguns educadors van canviar... Amb el
temps, l’essència de la Caseta, cada vegada es consolidava més. Jo hi va haver
una temporada que no hi podia anar i la Laura anava a la Caseta amb la seva
cangur, la Teresa. La Laura va començar l’escola als tres anys, amb
l’experiència de La Caseta que li va servir per afrontar la nova etapa. Jo, com
a mare, em vaig emportar molta riquesa dels educadors i de la resta de famílies.
Quan La
Laura ja estava a la seva fase final de La Caseta, vaig tenir una altra filla:
la Cèlia. El primer any de la Cèlia, ens el vam passar a casa. El setembre del
2009, quan la Cèlia i jo volíem començar la Caseta, van dir-nos que
l’Ajuntament no podia pagar més aquest servei, però que ens deixava l’espai de
la Caseta amb tot el seu material, perquè continuéssim. Les famílies
interessades, vam continuar informalment i regularment, les trobades. La rutina
de la Caseta ens encantava i la vam continuar fent. Ens encantava l’hora de que
els nens i nenes s’asseien a taula per oferir-los una galeta i un got d’aigua,
o quan ens asseiem en rotllana per cantar les cançons de tancament. Amb el
temps, la nova Caseta s’ha consolidat i ens hem formalitzat en associació.
La Cèlia i
jo hem gaudit de tres anys de Caseta. Per nosaltres, la Caseta és un espai ple de records: la corona d’aniversari, el
“clinc” del piano, l’orgull i la vergonya de sortir davant de tots a penjar la
foto, les cançons, els pastissos o galetes d’alguna estupenda cuinera
marroquina, les baixades pel tobogan-elefant...
Per les
meves filles, la Caseta ha estat estat, una base per iniciar-se en la relació
amb els altres nens i nenes, de jugar soles o amb companyia mentre jo era allà,
d’observar els altres i acostar-s’hi si així ho creien. Per mi, la Caseta, ha
estat un espai on durant anys he gaudit de compartir amb les meves filles, he
escoltat i he compartit, he après, he fet grans amistats que han perdurat en el
temps.
Gràcies a
tots per aquesta iniciativa: als educadors i promotors d’aquesta proposta, a l’Ajuntament
de Vic per proporcionar-nos l’espai i a les famílies que han participat en el
passat i que estan participant en l’actualitat, que s’han engrescat en aquest
projecte tan simple i tan ric alhora. La Caseta, un projecte obert a qui hi
estigui interessat, que funciona pràcticament sense diners, i es basa amb la
gran intenció de FER XARXA ENTRE TOTS, ACOMPANYANT ELS NOSTRES FILLS I FILLES
EN EL SEU PROCÉS DE CREIXEMENT I DESCOBRIMENT I ACOMPANYANT-NOS ELS ADULTS EN
EL NOSTRE PROCÉS DE MATERNITAT I PATERNITAT.
dimecres, 19 de setembre del 2012
Què s'hi viu a la caseta?
 |
| Integració |
 |
| Descoberta |
 |
| Compartir |
 |
| Comprensió |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)