TESTIMONIS

LA MONTSE I L'ARIADNA

Vam començar a anar a la Caseta de Maduixa l'abril del 2008 quan la meva filla tenia 4 mesos.

Jo sóc la Montse, mare de l'Ariadna que avui té 4 anys i mig. Vivim a Vic i hi podíem anar a peu o en bicicleta i de més gran en autobús que era fer una petita excurció per a nosaltres. Admiro a les famílies que feien i encara fan l'esforç de desplaçar-se d'hora al matí des de lluny.

Per aquells dies, jo com a mare primrenca necessitava amb urgència sortir al carrer i trobar-me amb mares que estiguessin com jo. Per sort vaig descobrir la Caseta i m'hi vaig acostar. L'Ariadna tant petitona es passava el matí al pit, dormint, als meus braços o estirada en una manteta... no interactuava, encara, ni tenia la necessitat de relacionar-se ni socialitzar-se, però jo sí, i molt.

Mentre duia la meva filla a coll escoltava les altres mares i m'enriquia de les seves experiències, com que l'Ariadna era la més petitona i amb diferència les altres mares em portaven avantatge i jo m'aprofitava a escoltar, fer preguntes, llegir llibres recomanats, pediatres, ... i un munt de dubtes que per aquells dies vivia. Després amb el pas dels dies i dels anys jo vaig passar a ser una d'aquestes mares una mica més sàvies, només una  mica , mica més que elles i he pogut ser escoltada per d'altres mares que venien al darrera.

A la Caseta hem fet moltes amistats que encara avui conservem: l'Eva i en Tristany, la Glòria i la Cèlia, l'Alba i la Maria, ... i d'altres més que si no ens veiem tant sovint quan ens trobem pel carrer ens estarrufem mirant els canvis dels nostres fills i recordant amb nostàlgia aquells dies tant dolços del nostre pas per la Caseta. De la Caseta podria esciure un munt de coses però com que ha de ser molt resumidet diré que em va agradar molt la Llibreta Viatgera. M'agradava escriure de mi, de nosaltres  i de saber molt més de les altres famílies que escribien cosetes més íntimes de casa seva. Recordo llegir i rellegir els escrits quan tenia la meva petita al pit, tard a la matinada. I de com de diferent em mirava  llavors aquella família que havia escrit cosetes del seu dia a dia.

Podria dir molt més, però el missatge és transmetre la riquesa d'haver-la gaudit. Recomano a les famílies que no porten els seus nens a les llars d'infants o que decideixen escolaritzar-los més tard que s'arribin fins a l'espai i els garantizo que s'hi quedaran. També animo als avis, tiets o cangurs que vagin amb la canalleta i regalin als nens i a ells mateixos una estoneta d'estar allà, de compartir si es vol, de riure i cantar i passar-ho bé. Fer un dia diferent i esperar que arribi amb il.lusió i impaciència com feiem nosaltres.

Gràcies a totes les famílies que hem passat, per fer-ho possible i gràcies també a les que hi són ara per agafar el relleu amb tantes ganes i fer una Caseta tant acollidora i fantàstica.

Sóc molt afortunda. Gràcies Ariadna per haver-m'hi dut.