Final de Caseta del divendres

Avui divendres dia 5 de Juliol hem celebrat la Festa Final de curs de la Caseta del grup dels divendres.
Davant d'un suculent esmorzar hem pogut tastar les diverses degustacions que han portat algunes de les mares.
Vegeu quin goig que feien...

Totes les famílies hem pogut  gaudir de la trobada tot compartint aquests fabulosos menjars al voltant de la taula.

 

Ah! i també hem cantat algunes cançons amb la guitarra.
Bon estiu i fins al curs que ve!

Final de Caseta del dimecres

Dimecres passat dia 3 de Juliol vam celebrar l'últim dia de Caseta del grup dels dimecres.
Entre gresca i xerinola vam fer un esmorzar on vam degustar alguns menjars molt llaminers...
Ah! i també vam cantar cançons amb la guitarra.
Fins al curs que ve!

Xerrada sobre "Educació lliure en el dia a dia de casa"

El divendres dia 21 de juny vam fer una xerrada a càrrec d’una mare i un pare de la caseta basada en la seva experiència sobre l’educació lliure a casa. Va haver-hi una participació nombrosa de famílies que hi van assistir. La xerrada va ser de caràcter obert, o sigui, que es va obrir a persones externes a l’Associació.

A partir d’aquesta xerrada hi ha la intenció de realitzar, de cara el curs vinent, un cicle de xerrades sobre temes concrets dins l’àmbit de l’educació lliure.

A continuació s’exposa un petit relat sobre el contingut de la xerrada:

Educació lliure en el dia a dia de casa

Veig la necessitat de moltes famílies d’aplicar una educació més respectuosa i amorosa que la que nosaltres vam rebre, però ens manquen recursos i referents. Submergits en una quotidianitat i hàbits preestablerts ens costa introduir noves maneres de fer amb els nens.

L’educació lliure no és un mètode és una forma de viure, d’entendre la vida i per tant és una forma diferent de relacionar-se amb els infants, amb l’entorn i amb tu mateix basat, principalment, en el respecte i la confiança.

Sentim conceptes com educació respectuosa, acompanyament emocional, contenció i límits, sosteniment, però sabem realment què signifiquen? és més, sabem com aplicar-ho en la pràctica diària?

La teoria ens entra molt bé, ho entenem mentalment i ho trobem lògic però nosaltres no hem estat educats d’aquesta manera i vivim en un entorn social moltes vegades contradictori amb aquests principis i acaba succeint que en el nostre dia a dia ens surt l’automatisme educacional: les frases dels nostres pares, les reaccions autoritàries, els crits de desbordament, etc.

La idea de la xerrada és aclarir dubtes conceptuals i pràctics i trobar entre tots maneres d’aplicar una educació més amorosa i respectuosa amb els nostres fills.

Per una banda, m’agradaria parlar de conceptes claus: els límits, què significa i perquè és tan important un ambient relaxat, què és l’autoregulació, confiem en el nostre fill?, què és el veritable respecte?, etc; i per una altra banda, parlar de pràctiques de respecte pel desenvolupament del nen: no ajudar als nens a pujar i baixar dels llocs, què significa no acallar el plor, perquè no és necessari compartir, com disposem les joguines a casa perquè els nens puguin escollir sense haver de proposar, com ho fem perquè es regulin a l’hora de menjar o perquè no hem d’abrigar als nens si no ens ho demanen…


Proposo fer una trobada per parlar-vos, des de la meva experiència i l’aprenentatge que he fet sobretot vivencial en el meu recorregut en l’educació lliure, com a mare i participant en un projecte d’educació lliure.

3a tertúlia sobre educació

Divendres dia 24 de maig vam fer la 3a tertúlia sobre educació. En aquesta ocasió es va parlar sobre 2 projectes educatius, concretament sobre projectes innovadors dins de l’escola convencional i projectes educatius sobre l'educació lliure. La tertúlia va ser de caràcter obert, o sigui, que es va obrir a persones externes a l’Associació.

L’exposició va anar a càrrec d’una colla de mares de la caseta, algunes d’elles professionals de l’educació en actiu. Totes elles van exposar la seva experiència en relació amb aquests projectes educatius.

Respecte a l’escola convencional es van explicar quatre projectes. El treball per projectes, el treball per projectes, racons i ambients, el projecte de comunitat d’aprenentatge i el projecte d’una escola concertada en què l’objectiu era adaptar-se als canvis socials.

Una mare va explicar el que fan els seus fills a l’escola que van. En aquesta escola es treballa de forma activa i vivencial els projectes que els alumnes escullen a l’aula, tant a infantil com a primària, tot i que en aquesta etapa encara ho estan implementant als últims cursos. Els alumnes fan moltes sortides pel barri per tal de descobrir i experimentar els continguts que treballen dins l’aula.

Aquesta mare va explicar una altra escola, a la qual treballa, en què treballen també per projectes, a infantil principalment, però també realitzen racons, que són activitats de curta durada amb materials concrets, i també per ambients, en què els alumnes d’infantil es barregen entre els diferents grups i realitzen joc lliure dins de l’ambient que han triat (cuina, perruqueria, disfresses...).

Una altra mare va explicar el projecte de comunitat d’aprenentatge. Aquest té la finalitat de promoure una escola en què tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats d’aprenentatge, és a dir, les mateixes oportunitats per accedir a coneixements i activitats diverses sense que el tema econòmic sigui un impediment. Una altra finalitat és promoure l’escola oberta en què les famílies puguin entrar dins l’escola i participar de les activitats que fan els seus fills. Tanmateix, es promou la recerca de voluntaris per tal de poder realitzar activitats amb petits grups i afavorir així l’atenció més personalitzada envers als alumnes. El voluntariat proporciona més opcions als alumnes amb dificultats econòmiques a poder fer activitats tant escolars com extraescolars.

Una altra mare va explicar l'experiència d'haver treballat en una escola concertada on s'han implantat diferents metodologies innovadores. D'aquestes en va destacar els projectes basats en la teoria de les intel·ligències múltiples d'en Howard Gardner. Aquesta metodologia basada en les intel·ligències múltiples fa que el mestre sigui conscient que cada alumne té una configuració diferent de fortaleses i debilitats i que per tant, lluny d'ensenyar només des de la intel·ligència lingüística i la matemàtica, hem d'intentar introduir-les totes a l'aula. D'aquesta manera tots els alumnes tenen l'oportunitat d'aprendre des de les seves intel·ligències dominants.

Respecte al tema de l’educació lliure es van explicar tres experiències:

Una mare va explicar l’experiència que va viure dins l’espai de creixement Gaia, un  projecte educatiu que promou l’educació lliure. Principalment va relatar el què havia observat durant el període de temps que va estar allà com a observadora. En aquest espai educatiu els educadors no ensenyaven, sinó que acompanyaven als infants, de forma presencial i atenta, en les seves activitats espontànies i en el seu joc lliure. Els educadors no parlaven entre ells sinó que observaven els infants en tot moment i no intervenien en les seves activitats o conflictes, només en cas de necessitat. Els educadors tenien molt en compte la part emocional de l’infant i en feien l’acompanyament oportú sempre que era necessari. Els materials estaven disposats de forma adient en tot l’espai, tant interior com exterior, de manera que els nens i nenes els podien utilitzar de forma autònoma sempre que ho volguessin. Els límits eren presents en tots els espais i els educadors els recordaven als infants sempre que era necessari. Un cop a la setmana es realitzava una assemblea per tal de decidir temes diversos tant organitzatius com de tipus emocional i de límits.

Una altra mare va explicar la seva experiència que va viure dins d’una comunitat de famílies que promouen l’educació lliure amb els seus fills. Totes les activitats les feien als espais de la mateixa comunitat. Una de les principals condicions era no parlar entre els adults mentre estaven dins l’horari d’activitat dedicada exclusivament als infants. Unes altres condicions eren observar i no intervenir, només en cas de necessitat i sempre sense avançar esdeveniments. Tenien pocs materials que estaven dins dels mateixos espais de vivenda. A partir d’aquestes condicions els nens eren els protagonistes dels seus propis descobriments i aprenentatges. Se’ls donava tota la confiança perquè ells mateixos desenvolupessin les pròpies activitats a partir dels seus interessos.

Finalment, una altra mare i la seva parella van explicar la seva experiència d’haver estat durant dos anys dins d’un projecte d’educació lliure. En aquest projecte hi havia dues educadores les quals eren les que portaven tot el tema pedagògic dins de l’espai. Les famílies podien estar allà amb els seus fills tot el temps que volien. Les condicions eren no parlar entre adults, observar i no intervenir, només en cas de necessitat. Va destacar el tema dels conflictes. En aquestes circumstàncies havien d’observar com evolucionava el conflicte, sense intervenir en un primer moment i llavors, en cas que els mateixos infants no solucionessin el conflicte per ells mateixos, fer la intervenció oportuna que calgués.

Aquestes mares i aquest pare expliquen que per ells va ser una experiència de creixement personal molt important que els va fer descobrir molts aspectes de la pròpia personalitat i, a partir d’aquí, poder dur a terme una educació envers als seus fills de forma més present i conscient. Un altre aspecte que transmeten és que han perdut moltes pors sobre el tema de l’educació dels seus fills, han après a confiar en ells i que ells mateixos ja aprenen el què necessiten tal com han après a caminar i a parlar.

Va ser una estona de trobada molt amena en què l’objectiu era que cadascú pogués endur-se i recollir algunes “engrunes” que li fossin útils per ordenar els seus esquemes i idees sobre l’educació i, alhora, que pogués aprendre nous aspectes sobre altres formes educatives.