El divendres dia 21 de juny vam fer una xerrada a càrrec d’una mare i un pare de la caseta basada en la seva experiència sobre l’educació lliure a casa. Va haver-hi una participació nombrosa de famílies que hi van assistir. La xerrada va ser de caràcter obert, o sigui, que es va obrir a persones externes a l’Associació.
A partir d’aquesta xerrada hi ha la intenció de realitzar, de cara el curs vinent, un cicle de xerrades sobre temes concrets dins l’àmbit de l’educació lliure.
A continuació s’exposa un petit relat sobre el contingut de la xerrada:
Educació lliure en el dia a dia de casa
Veig la necessitat de moltes famílies d’aplicar una educació més respectuosa i amorosa que la que nosaltres vam rebre, però ens manquen recursos i referents. Submergits en una quotidianitat i hàbits preestablerts ens costa introduir noves maneres de fer amb els nens.
L’educació lliure no és un mètode és una forma de viure, d’entendre la vida i per tant és una forma diferent de relacionar-se amb els infants, amb l’entorn i amb tu mateix basat, principalment, en el respecte i la confiança.
Sentim conceptes com educació respectuosa, acompanyament emocional, contenció i límits, sosteniment, però sabem realment què signifiquen? és més, sabem com aplicar-ho en la pràctica diària?
La teoria ens entra molt bé, ho entenem mentalment i ho trobem lògic però nosaltres no hem estat educats d’aquesta manera i vivim en un entorn social moltes vegades contradictori amb aquests principis i acaba succeint que en el nostre dia a dia ens surt l’automatisme educacional: les frases dels nostres pares, les reaccions autoritàries, els crits de desbordament, etc.
La idea de la xerrada és aclarir dubtes conceptuals i pràctics i trobar entre tots maneres d’aplicar una educació més amorosa i respectuosa amb els nostres fills.
Per una banda, m’agradaria parlar de conceptes claus: els límits, què significa i perquè és tan important un ambient relaxat, què és l’autoregulació, confiem en el nostre fill?, què és el veritable respecte?, etc; i per una altra banda, parlar de pràctiques de respecte pel desenvolupament del nen: no ajudar als nens a pujar i baixar dels llocs, què significa no acallar el plor, perquè no és necessari compartir, com disposem les joguines a casa perquè els nens puguin escollir sense haver de proposar, com ho fem perquè es regulin a l’hora de menjar o perquè no hem d’abrigar als nens si no ens ho demanen…
Proposo fer una trobada per parlar-vos, des de la meva experiència i l’aprenentatge que he fet sobretot vivencial en el meu recorregut en l’educació lliure, com a mare i participant en un projecte d’educació lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada