Divendres dia 24 de maig vam
fer la 3a tertúlia sobre educació. En aquesta ocasió es va parlar sobre 2
projectes educatius, concretament sobre projectes innovadors dins de l’escola convencional i
projectes educatius sobre l'educació lliure. La tertúlia va ser de caràcter obert, o sigui, que es va obrir a
persones externes a l’Associació.
L’exposició va anar a càrrec
d’una colla de mares de la caseta, algunes d’elles professionals de l’educació
en actiu. Totes elles van exposar la seva experiència en relació amb aquests
projectes educatius.
Respecte a l’escola
convencional es van explicar quatre projectes. El treball per projectes, el
treball per projectes, racons i ambients, el projecte de comunitat d’aprenentatge
i el projecte d’una escola concertada en què l’objectiu era adaptar-se als
canvis socials.
Una mare va explicar el que
fan els seus fills a l’escola que van. En aquesta escola es treballa de forma
activa i vivencial els projectes que els alumnes escullen a l’aula, tant a
infantil com a primària, tot i que en aquesta etapa encara ho estan
implementant als últims cursos. Els alumnes fan moltes sortides pel barri per
tal de descobrir i experimentar els continguts que treballen dins l’aula.
Aquesta mare va explicar una
altra escola, a la qual treballa, en què treballen també per projectes, a
infantil principalment, però també realitzen racons, que són activitats de
curta durada amb materials concrets, i també per ambients, en què els alumnes
d’infantil es barregen entre els diferents grups i realitzen joc lliure dins de
l’ambient que han triat (cuina, perruqueria, disfresses...).
Una altra mare va explicar el
projecte de comunitat d’aprenentatge. Aquest té la finalitat de promoure una
escola en què tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats d’aprenentatge,
és a dir, les mateixes oportunitats per accedir a coneixements i activitats
diverses sense que el tema econòmic sigui un impediment. Una altra finalitat és
promoure l’escola oberta en què les famílies puguin entrar dins l’escola i
participar de les activitats que fan els seus fills. Tanmateix, es promou la
recerca de voluntaris per tal de poder realitzar activitats amb petits grups i
afavorir així l’atenció més personalitzada envers als alumnes. El voluntariat
proporciona més opcions als alumnes amb dificultats econòmiques a poder fer
activitats tant escolars com extraescolars.
Una altra mare va explicar
l'experiència d'haver treballat en una escola concertada on s'han implantat
diferents metodologies innovadores. D'aquestes en va destacar els projectes
basats en la teoria de les intel·ligències múltiples d'en Howard Gardner.
Aquesta metodologia basada en les intel·ligències múltiples fa que el mestre
sigui conscient que cada alumne té una configuració diferent de fortaleses i
debilitats i que per tant, lluny d'ensenyar només des de la intel·ligència
lingüística i la matemàtica, hem d'intentar introduir-les totes a l'aula.
D'aquesta manera tots els alumnes tenen l'oportunitat d'aprendre des de les
seves intel·ligències dominants.
Respecte al tema de
l’educació lliure es van explicar tres experiències:
Una mare va explicar
l’experiència que va viure dins l’espai de creixement Gaia, un projecte educatiu que promou l’educació
lliure. Principalment va relatar el què havia observat durant el període de temps
que va estar allà com a observadora. En aquest espai educatiu els educadors no
ensenyaven, sinó que acompanyaven als infants, de forma presencial i atenta, en
les seves activitats espontànies i en el seu joc lliure. Els educadors no
parlaven entre ells sinó que observaven els infants en tot moment i no
intervenien en les seves activitats o conflictes, només en cas de necessitat.
Els educadors tenien molt en compte la part emocional de l’infant i en feien
l’acompanyament oportú sempre que era necessari. Els materials estaven
disposats de forma adient en tot l’espai, tant interior com exterior, de manera
que els nens i nenes els podien utilitzar de forma autònoma sempre que ho
volguessin. Els límits eren presents en tots els espais i els educadors els
recordaven als infants sempre que era necessari. Un cop a la setmana es
realitzava una assemblea per tal de decidir temes diversos tant organitzatius
com de tipus emocional i de límits.
Una altra mare va explicar la
seva experiència que va viure dins d’una comunitat de famílies que promouen
l’educació lliure amb els seus fills. Totes les activitats les feien als espais
de la mateixa comunitat. Una de les principals condicions era no parlar entre
els adults mentre estaven dins l’horari d’activitat dedicada exclusivament als
infants. Unes altres condicions eren observar i no intervenir, només en cas de
necessitat i sempre sense avançar esdeveniments. Tenien pocs materials que
estaven dins dels mateixos espais de vivenda. A partir d’aquestes condicions
els nens eren els protagonistes dels seus propis descobriments i aprenentatges.
Se’ls donava tota la confiança perquè ells mateixos desenvolupessin les pròpies
activitats a partir dels seus interessos.
Finalment, una altra mare i
la seva parella van explicar la seva experiència d’haver estat durant dos anys
dins d’un projecte d’educació lliure. En aquest projecte hi havia dues
educadores les quals eren les que portaven tot el tema pedagògic dins de
l’espai. Les famílies podien estar allà amb els seus fills tot el temps que
volien. Les condicions eren no parlar entre adults, observar i no intervenir,
només en cas de necessitat. Va destacar el tema dels conflictes. En aquestes
circumstàncies havien d’observar com evolucionava el conflicte, sense intervenir
en un primer moment i llavors, en cas que els mateixos infants no solucionessin
el conflicte per ells mateixos, fer la intervenció oportuna que calgués.
Aquestes mares i aquest pare
expliquen que per ells va ser una experiència de creixement personal molt
important que els va fer descobrir molts aspectes de la pròpia personalitat i,
a partir d’aquí, poder dur a terme una educació envers als seus fills de forma
més present i conscient. Un altre aspecte que transmeten és que han perdut
moltes pors sobre el tema de l’educació dels seus fills, han après a confiar en
ells i que ells mateixos ja aprenen el què necessiten tal com han après a
caminar i a parlar.
Va ser una estona de trobada
molt amena en què l’objectiu era que cadascú pogués endur-se i recollir algunes
“engrunes” que li fossin útils per ordenar els seus esquemes i idees sobre
l’educació i, alhora, que pogués aprendre nous aspectes sobre altres formes
educatives.
.jpg)
